Els autònoms a Catalunya. Un col·lectiu desprotegit i sobreexplotat; aquest col·lectiu ha estat històricament un dels pilars fonamentals de l’economia catalana. Amb una cultura emprenedora arrelada al territori, aquest col·lectiu representa una part significativa del teixit productiu del país. Tanmateix, en els darrers anys, la sensació de desprotecció i sobreexplotació ha anat en augment entre els treballadors per compte propi.
La realitat econòmica dels autònoms catalans
Segons dades recents, a Catalunya hi ha prop de 550.000 treballadors autònoms, la majoria concentrats en sectors com el comerç, l’hostaleria, els serveis professionals i la construcció. Aquest col·lectiu són clau per al desenvolupament de l’economia local i la creació d’ocupació. Malgrat això, molts d’ells es troben en una situació de precarietat; aquesta afecta tant la seva qualitat de vida com la seva capacitat de continuar endavant amb els seus projectes empresarials.
Els costos associats a l’activitat autònoma, com les quotes a la Seguretat Social, els impostos, i les despeses operatives; sovint superen els ingressos generats, especialment per als petits negocis. Aquesta situació es veu agreujada per una manca de xarxes de suport i protecció social adaptades a les necessitats d’aquest col·lectiu.
La desprotecció davant les crisis
La pandèmia de la COVID-19 va evidenciar, més que mai, la vulnerabilitat dels autònoms. Malgrat les ajudes anunciades pel govern, molts treballadors per compte propi no van poder accedir-hi o van considerar que eren insuficients per cobrir les pèrdues ocasionades pel tancament d’activitats.
Actualment, amb la inflació creixent i la incertesa econòmica global, els autònoms tornen a estar al centre d’una crisi que afecta els seus marges de beneficis i posa en perill la viabilitat dels seus negocis. Aquesta manca de resiliència estructural genera una sensació d’abandó per part de les administracions públiques.
Sobreexplotació laboral: l’alt cost personal de ser autònom
Un dels principals problemes a què s’enfronten els autònoms catalans és la sobrecàrrega de treball. Sovint, han de dedicar jornades interminables per assegurar els ingressos necessaris per cobrir les despeses bàsiques. Aquesta situació repercuteix negativament en la seva salut física i mental, ja que la manca de temps per al descans o la conciliació familiar és una constant en el dia a dia d’aquests professionals.
A més, el fet de no comptar amb prestacions per malaltia o vacances pagades fa que molts autònoms se sentin atrapats en una dinàmica d’autoexplotació que sembla no tenir fi.
Reivindicacions del col·lectiu Els autònoms a Catalunya
Els autònoms catalans han expressat repetidament la necessitat de reformes estructurals que millorin la seva situació. Entre les principals demandes s’inclouen:
- Quotes progressives: Adaptar les quotes a la Seguretat Social segons els ingressos reals per alleujar la pressió econòmica sobre els autònoms amb menys beneficis.
- Millora de les prestacions: Assegurar que els treballadors autònoms tinguin accés a prestacions per desocupació, malaltia i jubilació equiparables a les dels treballadors per compte aliè.
- Simplificació administrativa: Reduir la burocràcia associada a l’activitat autònoma per facilitar el compliment de les obligacions fiscals i legals.
Cap a un futur més just per als autònoms
Per tal de garantir un futur sostenible per als autònoms catalans, és imprescindible que les administracions escoltin les seves demandes i treballin conjuntament amb el col·lectiu per implementar solucions realistes i eficaces. Això no només beneficiaria els treballadors per compte propi, sinó també l’economia catalana en el seu conjunt.
Els autònoms no haurien de sentir-se desprotegits ni sobreexplotats. Per contra, haurien de comptar amb el suport necessari per desenvolupar la seva activitat amb dignitat i estabilitat. Només així podran continuar contribuint a la riquesa i diversitat econòmica de Catalunya.
