Traumes infantils a l’escola. Primerament, cal aclarir que el trauma no es limita a un esdeveniment aterrador; molts infants experimenten trauma durant el seu desenvolupament mitjançant l’exposició continuada a abusos, negligència, violència domèstica o de la comunitat, o manca de llar. Aquest trauma crònic pot afectar greument l’aprenentatge i el comportament.
Per als educadors, abordar el trauma és complicat, ja que els infants sovint no expressen el seu patiment de manera evident, sinó que poden ocultar-lo amb comportaments agressius o poc amistosos. Com ens diu la Dra. Nancy Rappaport, psiquiatra infantil: “Són mestres en assegurar-se que no veiem que estan patint”.
Identificació:
Identificar els símptomes del trauma pot ajudar els educadors a comprendre aquests comportaments i evitar diagnòstics equivocats, ja que poden semblar-se a altres trastorns com el TDAH. Els obstacles en l’aprenentatge inclouen problemes per relacionar-se amb els mestres, manca d’autorregulació, pensament negatiu, hipervigilància, dificultats en el funcionament executiu i problemes per formar vincles.
El judici dels docents:
Un altre punt a tenir en compte és el judici dels docents vers l’alumne; ja que, segons com es facin poden constituir una sentència inqüestionable i posterior autoconcepte amb limitacions acadèmiques de l’alumne. La jerarquia establerta als centres escolars, de vegades, dóna lloc a etiquetar alumnes entre “bons” i “dolents”. Malauradament, una pràctica força estesa a les escoles per part dels professors. Els equips docents, abans de fer una crítica, s’haurien de preguntar si el comentari que faran sumarà o restarà. Crec que no cal aclarir que si els seus comentaris han de restar, millor que callin… Els professors han de saber transmetre, entendre, comunicar i escollir els comentaris adequats i respectuosos en els moments adequats. Utilitzar tècniques de psicologia positiva ajudarien molt a l’alumne i està demostrat que quan s’utilitza un llenguatge positiu reforçant els punts febles de l’alumne, el resultat acadèmic millora notablement.
Els infants maltractats:
Els infants que han estat abandonats o maltractats sovint no confien en els adults, fins i tot en aquells que semblen de confiança; fet que dificulta la seva relació amb els mestres, és a dir, un punt clau per a una experiència educativa exitosa. A més, aquests nens sovint no han desenvolupat un sentiment de seguretat cap als adults; d’aquesta forma, necessiten suport per aprendre a confiar.
Un dels desafiaments és que, quan els nens es porten malament, les escoles tendeixen a utilitzar sistemes disciplinaris que retiren atenció i suport, en lloc d’ajudar-los amb els seus problemes. En canvi, la Dra. Rappaport suggereix que les escoles haurien de treballar per canviar el comportament, reconeixent i gestionant les emocions dels nens.
Els infants traumatitzats tenen problemes per gestionar emocions intenses, degut a la manca de tranquil·litat en les seves primeres etapes de vida. Per tant, els mestres han de recolzar aquests nens, ajudant-los a calmar-se, identificar i controlar les seves emocions. (Amb la correcció com a pas previ a l’autorregulació)
Els estigmes:
Els pensaments negatius són un altre desafiament per als nens traumatitzats, que sovint es veuen a si mateixos com a “dolents“, creient que tot el que els passa és culpa seva. Aquest biaix d’atribució hostil pot portar-los a percebre neutralitat com a negativitat, i és important ajudar-los a crear una narrativa més positiva d’ells mateixos.
La hipervigilància, un altre símptoma del trauma; es manifesta com una alerta excessiva davant el perill, que pot semblar hiperactivitat i ser mal diagnosticada com a TDAH. La sobreexcitació pot derivar en problemes de son i irritabilitat crònica.
El trauma crònic també afecta la memòria, la capacitat d’atenció i altres funcions executives, dificultant la planificació i la presa de decisions. Els nens traumatitzats poden sentir-se ansiosos davant la incertesa del futur; per la qual cosa podrien beneficiar-se d’assaigs repetits del que s’ha d’esperar.
En conclusió:
Finalment, és fonamental enfocar-se en l’atenció positiva. Quan a traumes infantils a l’escola, cal dir que, els nens que han experimentat negligència crònica sovint provoquen respostes negatives dels adults. Generar una atenció positiva de manera ràpida i predictible juntament amb actes de bondat, pot ajudar-los a millorar el seu comportament i facilitar un entorn més favorable per al seu desenvolupament. Hem de ressaltar les virtuts dels nens per sobre dels seus defectes.
